Llibre del Gentil i els tres savis.
El Llibre del Gentil i els tres savis (1274-1276), escrit en mallorquí, és una obra apologètica que pretén demostrar l'eficàcia del mètode de Ramon Llull en una discussió sobre la veracitat o falsedat de les tres religions del llibre: judaisme, cristianisme i islam. En aquesta obra, un gentil (és a dir, un pagà) troba a tres savis, un jueu, un cristià i un musulmà. Els representants de les tres religions il·lustren al deixeble sobre l'existència d'un únic Déu, sobre la creació i sobre la resurrecció i cadascun presenta la seua religió perquè el gentil i el lector escollesquen la que els semble veritable. L'obra no indica que religió tria el gentil.
En el Llibre del gentil crida l'atenció l'exposició sistemàtica dels principis de la llei mosaica i de l'islam, que demostra un coneixement notable dels continguts d'ambdues religions, alguna cosa no gaire corrent en l'època de l'autor. A més, la ficció que embolica la narració està bastant desenvolupada i interacciona d'una manera molt subtil amb les argumentacions dels savis.
A continuació, un fragment d'aquest llibre:
Llibre del gentil, III, 6, flor 1 (De bonea granea)
[...] On, si a Déu cové ésser coneguda creació, qui no és fer tant de bé com és llevar culpa e pecat de bé, quant més cové ésser conegut a Déu que ell ha recreat lo bé on era culpa e pecat! E cor en aital obra de recrear haja major bé que en crear, per açò cové que a aital obra a fer haja major bé que a crear bé de no re; lo qual major bé és ajustament qui covenc ésser fet de bé creat a bé increat, per ço que lo bé creat corromput per culpa e pecat fos recreat e exalçat per l’ajustament del bé increat. On, com major e millor obra signific e demostre mills la gran bonea de nostre sényer Déus que la menor obra, per açò en aquesta major demostració de la gran bonea de Déu, recreació és representada a l’humà enteniment, qui d’esta major significació ha coneixença; la qual recreació és l’ajustament del Fill de nostra dona santa Maria, verge gloriosa, beneita sia ella e sa vertut!, ab l’ajustament del Fill de Déu. Per lo qual ajustament, e per la passió de la humana natura de Jesucrist, fo recreat lo món del pecat original, lo qual havíem per lo primer pare, ço és Adam, qui passà lo manament de Déu, per lo qual som mortals, e havem fam e set e cald e fred e ignorància, e havem molts d’altres defalliments, los quals no hàgrem si Adam no pecàs. E si lo Fill de Déu no s’encarnàs e no morís en quant era home, tuit fórem en foc infernal perdurablement. Mes per la santedat de l’ajustament del Fill de Déu e de la natura humana de Crist, qui són una persona tan solament, e per la santedat de la preciosa sang que Jesucrist escampà per recrear lo món, són tots aquells qui creen en recreació delliurats del poder del diable, e són apellats a glòria qui no ha fi.
Blanquerna.
Blanquerna (Llibre d'Abast i Blanquerna) és una novel·la idealista, d'enorme influència en la narrativa de l'Edat Mitjana i particularment en certs escriptors posteriors. Està escrit en mallorquí. Es va començar a escriure l'any 1276 i va ser acabada el 1283 a Montpeller.
Es tracta d'una vívida pintura de la vida medieval: el protagonista, conduint la seua vida mitjançant la seua vocació religiosa, intenta aconseguir la perfecció espiritual. Per a això, l'autor ho fa emprendre un viatge vital que ho portarà per tots els estadis de l'home en societat: des de l'home casat que solia ser, ingressarà en un monestir, serà prelat, arribarà a papa i, finalment, renunciarà al soli pontifici per dedicar-se a la contemplació i meditació en una ermita aïllada.
L'obra inclou també el Lliure d'amic i amat, peça de prosa poètica que conjuga elements provinents de fonts molt diverses: el Cantar dels Cantessis, la poesia provençal, la teologia àrab i altres influències que l'enriqueixen i matisen. Els seus 365 versicles expressen l'amor de l'ànima humana per Déu i tracen una delicada filigrana d'elevació i sentiment espiritual.
A continuació, un fragment d'aquest llibre:
En la forest per on anava Blanquerna havia un castell molt forts, lo qual era d’un cavaller, lo qual per la força del castell e cor era forts de persona e sabia molt de fet d’armes, era molt ergullós e feïa moltes d’injuries a tots aquells qui estaven entorn sa encontrada. Un jorn s’esdevenc que·l cavaller, tot sol en son cavall, guarnit d’aquelles armes que havia acostumades a portar, féu asalt en un castell que era d’un dona que havia molt bella filla. Ventura fo que lo cavaller atrobà la donzella fora les portes del castell, ab d’altres donzelles; e pres aquella e·n lo coll de son cavall la posà, a força de la donzella e de totes les altres, e entrà-se’n ab ella en lo gran boscatge. Gran fo lo so e l’encalç qui fo fet al cavaller per ço que li tolguessin la donzella. Dementre que lo cavaller la se’n portava, la donzella plorava e cridava molt fortment. Un escuder qui seguia lo cavaller atès lo cavaller e combaté’s ab ell; e lo cavaller nafrà e enderrocà l’escuder, e aucís-li son cavall, e tenc sa via ab la donzella envers son castell. Segons que ventura menava Blanquerna per un lloc e per altre, per la forest, esdevenc-se que lo cavaller e Blanquerna s’encontraren. La donzella plorava e cridava, e pregà Blanquerna que li ajudàs; mas Blanquerna considerà que son poder corporal era frèvol contra lo poder del cavaller, e per açò cogità con ajudàs a la donzella ab fortitudo, caritat, qui són forces esperituals.
Llibre d'ascens i descens de l'entendiment.
Escrit en llatí a Montpeller en 1304, el "Llibre de l'ascens i descens de l'enteniment" ("Liber de ascensu et descensu intellectus" desenvolupa el famós mètode "escalar" del pensament lul·lià: hi ha "escales místiques" que determinen "escales del coneixement" per les quals es pot pujar o baixar com si es tractés d'àmplies escalinates.
Per pujar, cal passar del sensible (el que es percep per mitjà dels sentits, això és, el coneixement empíric) a la intel·ligible, i de l'intel·ligible a l'intel·lectual. Per mitjà d'un altre procés paral·lel i simultani a l'anterior, s'ascendeix del particular al general i del general a l'universal.
Les maneres escalars de l'enteniment s'organitzen de la següent manera:
A continuació, un fragment d'aquest llibre:
Vida quotidiana.
El que tractava aquest llibre Llull, com bé diu en el títol, era la seua vida i les seues visions sobre Crist.
Aquesta obra representa una de les més profundes representacions del "art" lul·lià (el seu sistema de pensament i el seu mètode dialèctic).
La Fi separa l'art en "general" i "especial". El primer d'ells inclou l'anàlisi del llenguatge científic, les seues proposicions i la seua sintaxi.
L'art especial es dedica a descriure 20 ciències concretes segons l'al·legoria de l'arbre, que el savi utilitzaria en moltes de les seues obres. Les disciplines estudiades aquí són la ciència en general, la demostració analògica, la filosofia general, la predicació lògica, la filosofia de l'amor, l'ascens i descens de l'enteniment, els gentils, la medicina, l'anatomia, el dret, l'intel·lecte, el consell, la voluntat, la nova retòrica, la memòria, la nova lògica, la llum, la predestinació, l'essència divina i els atributs divins.
L'arbre de la ciència.
En aquesta peça, el beat recorre a una analogia comuna en ell: la comparació orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seues finalitats.
Alguns exemples inclosos en aquest arbre:
etc...
Es tracta d'una discussió entre dues germanes la ciència i la fe. Encara que el sistema pugui semblar esquemàtic, els arbres lul·lians expressen una clara sistematització del coneixement que organitza i simplifica l'estudi de les diverses disciplines tractades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada