Naixement i infància.
Llull va nàixer a Palma, en la època era la capital del Regne de Mallorca que el rei Jaume I acabava de conquerir.
Ramon era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, membres d'una important família de Barcelona. Segons Umberto Eco, el lloc de naixement va ser determinant per a Llull, doncs Mallorca era una «cruïlla en l'època de les tres cultures, cristiana, islàmica i jueva, fins al punt que la major part de les seves 280 obres reconegudes van ser escrites inicialment en mallorquí i en àrab»
Abans de casar-se, va ingressar en la cort del rei d'Aragó en qualitat de patge del seu fill segon Jaime, futur Jaime II de Mallorca. Aviat els nobles van ser conscients de la brillant intel·ligència de Ramon i ho van convertir en preceptor de l'infant don Jaime, fill de Jaime I d'Aragó.
El seu ascens en la cort d'Aragó va ser meteòric: va ser successivament senescal i majordom real de l'infant Jaime. Durant els seus anys en la cort, Ramon es va dedicar a portar una vida mundana, licenciosa i alegre, gaudint luxes amb gran ostentació i tenint enamoriscaments amb donzelles, fins i tot adulteris declarats. Sovint s'ha exagerat aquesta faceta de Llull para, per comparació, exaltar la seva posterior conversió mística.
Durant aquest període l'obra de Llull es redueix a cançons d'amor, picaresques i divertides, aptes per ser cantades pels trobadors (músics i poetes medievals).
Transformació.
Cap a 1267, als seus 30 anys, la vida de Ramon va sofrir una bolcada transcendental: ell mateix descriu com va tenir una sèrie de cinc visions de Crist crucificat en cinc nits consecutives. La profunda impressió que li van causar aquestes visions ho va portar a vendre les seves propietats i patrimoni per avançar l'herència de la seva dona i fills, als quals va abandonar per sentir-se cridat per Déu per predicar en els camins. La seva etapa de nou anys de formació teològica i moral va durar fins a 1275: a la Ciutat de Mallorca va conèixer i va comprar un esclau musulmà de qui es va servir com a mestre per aprendre l'àrab. Després es va retirar a una cova a la Muntanya Randa (Mallorca) on es va lliurar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar (encara laic) al monestir cistercenc de la Real on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia (tant islàmica com a catòlica).
Aquesta etapa fou una de les més relevants de la seua historia, va ser la causant de tantes consequències futures.
Aquesta etapa en la seua vida va englobar bastant anys en la seua vida, i fou una etapa molt intensa en el seu trajecte, i com a conseqüència aquestes parrafades:
En 1274 l'infant Jaume (que regnaria com Jaume II de Mallorca), antic alumne de Llull, ho va cridar al seu castell de Montpeller, on, sota el mecenatge del príncep, l'estudiós va poder escriure el seu Ars demostrativa ('L'art demostratiu'), obra que li va valer ser recompensat amb uns diners que va invertir immediatament en la construcció del monestir de Miramar a la seua illa natal. L'objectiu d'aquest monestir era ensinistrar missioners per cristianitzar als àrabs, ensenyant-los les tècniques missioneres, mètodes per desautoritzar la filosofia islàmica, ensenyament de l'àrab, etc.
La combinació exclusivament lul·liana d'estudis lingüístics i teològics perquè els missioners pogueren evangelitzar a fidels d'altres religions i idiomes va encantar al papa Petrus Hispanus (Joan XXI), qui va felicitar públicament a Ramon en 1276.
El papa següent, Nicolau IV, va escoltar les exigències de Llull per a la convocatòria a una nova croada sobre territoris dominats pels musulmans, però el pontífex es va mostrar remís. L'estudiós va decidir, llavors, emprendre la seua pròpia croada personal, que ho portaria a Europa (Alemanya, França i Itàlia), Terra Santa, Àsia Menor i el Magrib. Li interessava en gran manera convertir als musulmans i jueus d'aquestes regions, per la qual cosa no dubtava a predicar en les portes de les mesquites i sinagogues, la qual cosa no sempre era rebut de grat pels fidels d'aquests temples.
Durant aquests viatges va escriure gran quantitat d'obres, destinades principalment a assenyalar els errors dels filòsofs i teòlegs de les altres religions. Va intentar fundar, així mateix, nous monestirs catòlics a les zones que visitava.
En 1286 Ramon Llull va rebre el seu títol de professor universitari (magisteri) per la Universitat de París. Un any després va viatjar a Roma per sotmetre a pontífexs i dignataris els seus projectes de reforma de l'Església, però, una vegada més, ningú ho va escoltar, perquè anava a sol·licitar finançament per a la Croada que ambicionava per poder convertir a tots els infidels de Terra Santa.
Veient que els seus precs no obtenien el ressò que esperava, va ingressar en 1295 en l'orde franciscà, per ventura pensant que un monjo veritable podria convèncer millor als prelats que un simple laic. Va ser acceptat en l'Ordre Tercera Franciscana, una de les tres branques fundades originalment pel Sant d'Assís, cridat Germà i Germanes de la Penitència.
En 1299, el seu antic deixeble, l'ara rei de Mallorca Jaume II ho va autoritzar a predicar en les mesquites i sinagogues del seu regne. Serà la primera vegada que Ramon Llull puga creuar els llindars dels temples per expressar les seues idees davant els cristians.
En 1305 va proposar la seua segona versió sobre com recuperar Terra Santa: el projecte Rex Bellator, d'unificació de les ordes militars sota el poder d'un príncep cristià, solter o vidu. La conquesta s'efectuaria partint d'Almeria, Granada, el nord d'Àfrica i Egipte, sota la protecció d'una flota. Sembla clar el paper que en tot això hauria de jugar el rei Jaume II d'Aragó, que acabava de conquistar Múrcia i que havia establert contactes per a mercaders de la Corona d'Aragó a Alexandria.
Rex Bellator (rei gurrer) pretendia la unificació de les ordres militars per a la reconquesta de Terra Santa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada