Aquest gran escriptor ha sigut un gran exponencial sobre la literatura catalana i tant és això que es pot arribar a conéixer a escala nacional després de 783 anys.
Pense que les seues obres, van més enllà de la realitat palpable, amb açò en vull dir que, analitzant el text es veu que estan arrelades a la seua unió amb Déu, però si observem, si de veres ho fem, podem veure que en la realitat subjectiva van més enllà: estan arrelades a la seua visió filosòfica sobre la realitat de la seua actualitat.
Aquest factor, per a mi, és el més rellevant, ja que mostra la complexitat d'una persona com ell, amb una gran intel·ligència racional variada amb l'emocional amb capacitat de cridar la nostra atenció, cosa molt destacable, poques persones aconseguixen realitzar-lo, i sense pretendre-ho va més enllà de cridar la nostra atenció, de fer-nos reflexionar, i ser capaç de transmetre-nos els seus coneixements per a travessar els nostres coneixements, la nostra cultura, i com a conseqüència que xoquen i això provoca voler rebutjar-lo o voler nodrir-se dels seus coneixements per a influenciar o inclús variar la nostra visió del món.
I per tot i per més, aquest gran escriptor ha conseguit cridar la meua atenció i fer que mostre interés sobre ell.
dimarts, 1 de desembre del 2015
dilluns, 30 de novembre del 2015
Llull musicalitzat!
Segons la informació que he anat trobant, entre tot el que he recopilat, en la seva època es va musicalitzar un dels seus poemes Cantaven Els Ocells, per si us interesa, benvinguts lectors, així us deixe la referència. Es veu clarament que està inspirada en escales que a l'època medieval eren moda: utilitzant octaves, quintes i quartes, cosa que ara, (contemporàneament) no es sol veure.
Documental
Si hi teniu temps, podeu veure aquest documental sobre el nostre gran escriptor, Llull. És un video molt didàctic i de veres que mereix la pena. Espere que ho disfruteu!
Obres principals
Ramon Llull, escriptor, va fer numeroses obres, però aquestes, són les més destacades.
Llibre del Gentil i els tres savis.
El Llibre del Gentil i els tres savis (1274-1276), escrit en mallorquí, és una obra apologètica que pretén demostrar l'eficàcia del mètode de Ramon Llull en una discussió sobre la veracitat o falsedat de les tres religions del llibre: judaisme, cristianisme i islam. En aquesta obra, un gentil (és a dir, un pagà) troba a tres savis, un jueu, un cristià i un musulmà. Els representants de les tres religions il·lustren al deixeble sobre l'existència d'un únic Déu, sobre la creació i sobre la resurrecció i cadascun presenta la seua religió perquè el gentil i el lector escollesquen la que els semble veritable. L'obra no indica que religió tria el gentil.
En el Llibre del gentil crida l'atenció l'exposició sistemàtica dels principis de la llei mosaica i de l'islam, que demostra un coneixement notable dels continguts d'ambdues religions, alguna cosa no gaire corrent en l'època de l'autor. A més, la ficció que embolica la narració està bastant desenvolupada i interacciona d'una manera molt subtil amb les argumentacions dels savis.
A continuació, un fragment d'aquest llibre:
Llibre del gentil, III, 6, flor 1 (De bonea granea)
[...] On, si a Déu cové ésser coneguda creació, qui no és fer tant de bé com és llevar culpa e pecat de bé, quant més cové ésser conegut a Déu que ell ha recreat lo bé on era culpa e pecat! E cor en aital obra de recrear haja major bé que en crear, per açò cové que a aital obra a fer haja major bé que a crear bé de no re; lo qual major bé és ajustament qui covenc ésser fet de bé creat a bé increat, per ço que lo bé creat corromput per culpa e pecat fos recreat e exalçat per l’ajustament del bé increat. On, com major e millor obra signific e demostre mills la gran bonea de nostre sényer Déus que la menor obra, per açò en aquesta major demostració de la gran bonea de Déu, recreació és representada a l’humà enteniment, qui d’esta major significació ha coneixença; la qual recreació és l’ajustament del Fill de nostra dona santa Maria, verge gloriosa, beneita sia ella e sa vertut!, ab l’ajustament del Fill de Déu. Per lo qual ajustament, e per la passió de la humana natura de Jesucrist, fo recreat lo món del pecat original, lo qual havíem per lo primer pare, ço és Adam, qui passà lo manament de Déu, per lo qual som mortals, e havem fam e set e cald e fred e ignorància, e havem molts d’altres defalliments, los quals no hàgrem si Adam no pecàs. E si lo Fill de Déu no s’encarnàs e no morís en quant era home, tuit fórem en foc infernal perdurablement. Mes per la santedat de l’ajustament del Fill de Déu e de la natura humana de Crist, qui són una persona tan solament, e per la santedat de la preciosa sang que Jesucrist escampà per recrear lo món, són tots aquells qui creen en recreació delliurats del poder del diable, e són apellats a glòria qui no ha fi.
Blanquerna.
Blanquerna (Llibre d'Abast i Blanquerna) és una novel·la idealista, d'enorme influència en la narrativa de l'Edat Mitjana i particularment en certs escriptors posteriors. Està escrit en mallorquí. Es va començar a escriure l'any 1276 i va ser acabada el 1283 a Montpeller.
Es tracta d'una vívida pintura de la vida medieval: el protagonista, conduint la seua vida mitjançant la seua vocació religiosa, intenta aconseguir la perfecció espiritual. Per a això, l'autor ho fa emprendre un viatge vital que ho portarà per tots els estadis de l'home en societat: des de l'home casat que solia ser, ingressarà en un monestir, serà prelat, arribarà a papa i, finalment, renunciarà al soli pontifici per dedicar-se a la contemplació i meditació en una ermita aïllada.
L'obra inclou també el Lliure d'amic i amat, peça de prosa poètica que conjuga elements provinents de fonts molt diverses: el Cantar dels Cantessis, la poesia provençal, la teologia àrab i altres influències que l'enriqueixen i matisen. Els seus 365 versicles expressen l'amor de l'ànima humana per Déu i tracen una delicada filigrana d'elevació i sentiment espiritual.
A continuació, un fragment d'aquest llibre:
En la forest per on anava Blanquerna havia un castell molt forts, lo qual era d’un cavaller, lo qual per la força del castell e cor era forts de persona e sabia molt de fet d’armes, era molt ergullós e feïa moltes d’injuries a tots aquells qui estaven entorn sa encontrada. Un jorn s’esdevenc que·l cavaller, tot sol en son cavall, guarnit d’aquelles armes que havia acostumades a portar, féu asalt en un castell que era d’un dona que havia molt bella filla. Ventura fo que lo cavaller atrobà la donzella fora les portes del castell, ab d’altres donzelles; e pres aquella e·n lo coll de son cavall la posà, a força de la donzella e de totes les altres, e entrà-se’n ab ella en lo gran boscatge. Gran fo lo so e l’encalç qui fo fet al cavaller per ço que li tolguessin la donzella. Dementre que lo cavaller la se’n portava, la donzella plorava e cridava molt fortment. Un escuder qui seguia lo cavaller atès lo cavaller e combaté’s ab ell; e lo cavaller nafrà e enderrocà l’escuder, e aucís-li son cavall, e tenc sa via ab la donzella envers son castell. Segons que ventura menava Blanquerna per un lloc e per altre, per la forest, esdevenc-se que lo cavaller e Blanquerna s’encontraren. La donzella plorava e cridava, e pregà Blanquerna que li ajudàs; mas Blanquerna considerà que son poder corporal era frèvol contra lo poder del cavaller, e per açò cogità con ajudàs a la donzella ab fortitudo, caritat, qui són forces esperituals.
Llibre d'ascens i descens de l'entendiment.
Escrit en llatí a Montpeller en 1304, el "Llibre de l'ascens i descens de l'enteniment" ("Liber de ascensu et descensu intellectus" desenvolupa el famós mètode "escalar" del pensament lul·lià: hi ha "escales místiques" que determinen "escales del coneixement" per les quals es pot pujar o baixar com si es tractés d'àmplies escalinates.
Per pujar, cal passar del sensible (el que es percep per mitjà dels sentits, això és, el coneixement empíric) a la intel·ligible, i de l'intel·ligible a l'intel·lectual. Per mitjà d'un altre procés paral·lel i simultani a l'anterior, s'ascendeix del particular al general i del general a l'universal.
Les maneres escalars de l'enteniment s'organitzen de la següent manera:
Modalitat lògica: conté les escales de la diferència, la concordança i l'oposició.
Modalitat situacional: conté les escales del principi, el mitjà i la fi.
Modalitat quantitativa: conté les escales de la majoritat, la igualtat i la minoria.
Com es veu, Llull estableix llavors nou maneres escalars que, tots junts, permeten desentranyar d'una manera successiva, gradual i cada vegada més específic la naturalesa íntima dels éssers i els fenòmens naturals.
A continuació, un fragment d'aquest llibre:
Vida quotidiana.
El que tractava aquest llibre Llull, com bé diu en el títol, era la seua vida i les seues visions sobre Crist.
Aquesta obra representa una de les més profundes representacions del "art" lul·lià (el seu sistema de pensament i el seu mètode dialèctic).
La Fi separa l'art en "general" i "especial". El primer d'ells inclou l'anàlisi del llenguatge científic, les seues proposicions i la seua sintaxi.
L'art especial es dedica a descriure 20 ciències concretes segons l'al·legoria de l'arbre, que el savi utilitzaria en moltes de les seues obres. Les disciplines estudiades aquí són la ciència en general, la demostració analògica, la filosofia general, la predicació lògica, la filosofia de l'amor, l'ascens i descens de l'enteniment, els gentils, la medicina, l'anatomia, el dret, l'intel·lecte, el consell, la voluntat, la nova retòrica, la memòria, la nova lògica, la llum, la predestinació, l'essència divina i els atributs divins.
L'arbre de la ciència.
En aquesta peça, el beat recorre a una analogia comuna en ell: la comparació orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seues finalitats.
Alguns exemples inclosos en aquest arbre:
Elemental: estudis físics.
Vegetal: la botànica.
Sensual: biològica.
Imaginal: arts.
etc...
Es tracta d'una discussió entre dues germanes la ciència i la fe. Encara que el sistema pugui semblar esquemàtic, els arbres lul·lians expressen una clara sistematització del coneixement que organitza i simplifica l'estudi de les diverses disciplines tractades.
Llibre del Gentil i els tres savis.
El Llibre del Gentil i els tres savis (1274-1276), escrit en mallorquí, és una obra apologètica que pretén demostrar l'eficàcia del mètode de Ramon Llull en una discussió sobre la veracitat o falsedat de les tres religions del llibre: judaisme, cristianisme i islam. En aquesta obra, un gentil (és a dir, un pagà) troba a tres savis, un jueu, un cristià i un musulmà. Els representants de les tres religions il·lustren al deixeble sobre l'existència d'un únic Déu, sobre la creació i sobre la resurrecció i cadascun presenta la seua religió perquè el gentil i el lector escollesquen la que els semble veritable. L'obra no indica que religió tria el gentil.
En el Llibre del gentil crida l'atenció l'exposició sistemàtica dels principis de la llei mosaica i de l'islam, que demostra un coneixement notable dels continguts d'ambdues religions, alguna cosa no gaire corrent en l'època de l'autor. A més, la ficció que embolica la narració està bastant desenvolupada i interacciona d'una manera molt subtil amb les argumentacions dels savis.
A continuació, un fragment d'aquest llibre:
Llibre del gentil, III, 6, flor 1 (De bonea granea)
[...] On, si a Déu cové ésser coneguda creació, qui no és fer tant de bé com és llevar culpa e pecat de bé, quant més cové ésser conegut a Déu que ell ha recreat lo bé on era culpa e pecat! E cor en aital obra de recrear haja major bé que en crear, per açò cové que a aital obra a fer haja major bé que a crear bé de no re; lo qual major bé és ajustament qui covenc ésser fet de bé creat a bé increat, per ço que lo bé creat corromput per culpa e pecat fos recreat e exalçat per l’ajustament del bé increat. On, com major e millor obra signific e demostre mills la gran bonea de nostre sényer Déus que la menor obra, per açò en aquesta major demostració de la gran bonea de Déu, recreació és representada a l’humà enteniment, qui d’esta major significació ha coneixença; la qual recreació és l’ajustament del Fill de nostra dona santa Maria, verge gloriosa, beneita sia ella e sa vertut!, ab l’ajustament del Fill de Déu. Per lo qual ajustament, e per la passió de la humana natura de Jesucrist, fo recreat lo món del pecat original, lo qual havíem per lo primer pare, ço és Adam, qui passà lo manament de Déu, per lo qual som mortals, e havem fam e set e cald e fred e ignorància, e havem molts d’altres defalliments, los quals no hàgrem si Adam no pecàs. E si lo Fill de Déu no s’encarnàs e no morís en quant era home, tuit fórem en foc infernal perdurablement. Mes per la santedat de l’ajustament del Fill de Déu e de la natura humana de Crist, qui són una persona tan solament, e per la santedat de la preciosa sang que Jesucrist escampà per recrear lo món, són tots aquells qui creen en recreació delliurats del poder del diable, e són apellats a glòria qui no ha fi.
Blanquerna.
Blanquerna (Llibre d'Abast i Blanquerna) és una novel·la idealista, d'enorme influència en la narrativa de l'Edat Mitjana i particularment en certs escriptors posteriors. Està escrit en mallorquí. Es va començar a escriure l'any 1276 i va ser acabada el 1283 a Montpeller.
Es tracta d'una vívida pintura de la vida medieval: el protagonista, conduint la seua vida mitjançant la seua vocació religiosa, intenta aconseguir la perfecció espiritual. Per a això, l'autor ho fa emprendre un viatge vital que ho portarà per tots els estadis de l'home en societat: des de l'home casat que solia ser, ingressarà en un monestir, serà prelat, arribarà a papa i, finalment, renunciarà al soli pontifici per dedicar-se a la contemplació i meditació en una ermita aïllada.
L'obra inclou també el Lliure d'amic i amat, peça de prosa poètica que conjuga elements provinents de fonts molt diverses: el Cantar dels Cantessis, la poesia provençal, la teologia àrab i altres influències que l'enriqueixen i matisen. Els seus 365 versicles expressen l'amor de l'ànima humana per Déu i tracen una delicada filigrana d'elevació i sentiment espiritual.
A continuació, un fragment d'aquest llibre:
En la forest per on anava Blanquerna havia un castell molt forts, lo qual era d’un cavaller, lo qual per la força del castell e cor era forts de persona e sabia molt de fet d’armes, era molt ergullós e feïa moltes d’injuries a tots aquells qui estaven entorn sa encontrada. Un jorn s’esdevenc que·l cavaller, tot sol en son cavall, guarnit d’aquelles armes que havia acostumades a portar, féu asalt en un castell que era d’un dona que havia molt bella filla. Ventura fo que lo cavaller atrobà la donzella fora les portes del castell, ab d’altres donzelles; e pres aquella e·n lo coll de son cavall la posà, a força de la donzella e de totes les altres, e entrà-se’n ab ella en lo gran boscatge. Gran fo lo so e l’encalç qui fo fet al cavaller per ço que li tolguessin la donzella. Dementre que lo cavaller la se’n portava, la donzella plorava e cridava molt fortment. Un escuder qui seguia lo cavaller atès lo cavaller e combaté’s ab ell; e lo cavaller nafrà e enderrocà l’escuder, e aucís-li son cavall, e tenc sa via ab la donzella envers son castell. Segons que ventura menava Blanquerna per un lloc e per altre, per la forest, esdevenc-se que lo cavaller e Blanquerna s’encontraren. La donzella plorava e cridava, e pregà Blanquerna que li ajudàs; mas Blanquerna considerà que son poder corporal era frèvol contra lo poder del cavaller, e per açò cogità con ajudàs a la donzella ab fortitudo, caritat, qui són forces esperituals.
Llibre d'ascens i descens de l'entendiment.
Escrit en llatí a Montpeller en 1304, el "Llibre de l'ascens i descens de l'enteniment" ("Liber de ascensu et descensu intellectus" desenvolupa el famós mètode "escalar" del pensament lul·lià: hi ha "escales místiques" que determinen "escales del coneixement" per les quals es pot pujar o baixar com si es tractés d'àmplies escalinates.
Per pujar, cal passar del sensible (el que es percep per mitjà dels sentits, això és, el coneixement empíric) a la intel·ligible, i de l'intel·ligible a l'intel·lectual. Per mitjà d'un altre procés paral·lel i simultani a l'anterior, s'ascendeix del particular al general i del general a l'universal.
Les maneres escalars de l'enteniment s'organitzen de la següent manera:
A continuació, un fragment d'aquest llibre:
Vida quotidiana.
El que tractava aquest llibre Llull, com bé diu en el títol, era la seua vida i les seues visions sobre Crist.
Aquesta obra representa una de les més profundes representacions del "art" lul·lià (el seu sistema de pensament i el seu mètode dialèctic).
La Fi separa l'art en "general" i "especial". El primer d'ells inclou l'anàlisi del llenguatge científic, les seues proposicions i la seua sintaxi.
L'art especial es dedica a descriure 20 ciències concretes segons l'al·legoria de l'arbre, que el savi utilitzaria en moltes de les seues obres. Les disciplines estudiades aquí són la ciència en general, la demostració analògica, la filosofia general, la predicació lògica, la filosofia de l'amor, l'ascens i descens de l'enteniment, els gentils, la medicina, l'anatomia, el dret, l'intel·lecte, el consell, la voluntat, la nova retòrica, la memòria, la nova lògica, la llum, la predestinació, l'essència divina i els atributs divins.
L'arbre de la ciència.
En aquesta peça, el beat recorre a una analogia comuna en ell: la comparació orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seues finalitats.
Alguns exemples inclosos en aquest arbre:
etc...
Es tracta d'una discussió entre dues germanes la ciència i la fe. Encara que el sistema pugui semblar esquemàtic, els arbres lul·lians expressen una clara sistematització del coneixement que organitza i simplifica l'estudi de les diverses disciplines tractades.
Feliços 783 anys, Llull!
El passat 27 de novembre van fer 700 anys de la mort d'aquest gran escriptor (entre altres aficions destacables). És considerable recordar que després de tants anys, Llull siga present en el nostre dia a dia. Per tot i per molt més, aquest home serà inmortal en el nostre recorde. Feliços 783 Ramon!
diumenge, 29 de novembre del 2015
Biografia
Ramon llull, (1232-1315), No es coneix la data exacta del seu naixement, però va haver de ser entre finals de 1232 i començaments de 1233.5. Conegut en el seu temps pels sobrenoms de Arabicus Christianus (àrab cristià), Doctor Inspiratus (Doctor Inspirat) o Doctor Illuminatus (Doctor Il·luminat), Llull va ser una de les figures més avançades dels camps espiritual, teològic i literari de l'Edat Mitjana.
Pràcticament va viure uns 83 (una edat bastant el·levada per a la seua època). La vida d'aquest home va ser molt intensa, i com a resultat d'aquesta va acabar sent escritor, cavalista, divulgador científic, misioner, teòleg, fraile franciscà, i alquimista entre altres moltes coses. Va deixar en aquests àmbits una obra ingent, variada i de molt alta qualitat escrita en llemosí o llengua llemosina, àrab i llatí. La major part d'ella encara no ha estat traduïda al castellà.
Naixement i infància.
Llull va nàixer a Palma, en la època era la capital del Regne de Mallorca que el rei Jaume I acabava de conquerir.
Ramon era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, membres d'una important família de Barcelona. Segons Umberto Eco, el lloc de naixement va ser determinant per a Llull, doncs Mallorca era una «cruïlla en l'època de les tres cultures, cristiana, islàmica i jueva, fins al punt que la major part de les seves 280 obres reconegudes van ser escrites inicialment en mallorquí i en àrab»
Abans de casar-se, va ingressar en la cort del rei d'Aragó en qualitat de patge del seu fill segon Jaime, futur Jaime II de Mallorca. Aviat els nobles van ser conscients de la brillant intel·ligència de Ramon i ho van convertir en preceptor de l'infant don Jaime, fill de Jaime I d'Aragó.
El seu ascens en la cort d'Aragó va ser meteòric: va ser successivament senescal i majordom real de l'infant Jaime. Durant els seus anys en la cort, Ramon es va dedicar a portar una vida mundana, licenciosa i alegre, gaudint luxes amb gran ostentació i tenint enamoriscaments amb donzelles, fins i tot adulteris declarats. Sovint s'ha exagerat aquesta faceta de Llull para, per comparació, exaltar la seva posterior conversió mística.
Durant aquest període l'obra de Llull es redueix a cançons d'amor, picaresques i divertides, aptes per ser cantades pels trobadors (músics i poetes medievals).
Transformació.
Cap a 1267, als seus 30 anys, la vida de Ramon va sofrir una bolcada transcendental: ell mateix descriu com va tenir una sèrie de cinc visions de Crist crucificat en cinc nits consecutives. La profunda impressió que li van causar aquestes visions ho va portar a vendre les seves propietats i patrimoni per avançar l'herència de la seva dona i fills, als quals va abandonar per sentir-se cridat per Déu per predicar en els camins. La seva etapa de nou anys de formació teològica i moral va durar fins a 1275: a la Ciutat de Mallorca va conèixer i va comprar un esclau musulmà de qui es va servir com a mestre per aprendre l'àrab. Després es va retirar a una cova a la Muntanya Randa (Mallorca) on es va lliurar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar (encara laic) al monestir cistercenc de la Real on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia (tant islàmica com a catòlica).
Aquesta etapa fou una de les més relevants de la seua historia, va ser la causant de tantes consequències futures.
Aquesta etapa en la seua vida va englobar bastant anys en la seua vida, i fou una etapa molt intensa en el seu trajecte, i com a conseqüència aquestes parrafades:
En 1274 l'infant Jaume (que regnaria com Jaume II de Mallorca), antic alumne de Llull, ho va cridar al seu castell de Montpeller, on, sota el mecenatge del príncep, l'estudiós va poder escriure el seu Ars demostrativa ('L'art demostratiu'), obra que li va valer ser recompensat amb uns diners que va invertir immediatament en la construcció del monestir de Miramar a la seua illa natal. L'objectiu d'aquest monestir era ensinistrar missioners per cristianitzar als àrabs, ensenyant-los les tècniques missioneres, mètodes per desautoritzar la filosofia islàmica, ensenyament de l'àrab, etc.
La combinació exclusivament lul·liana d'estudis lingüístics i teològics perquè els missioners pogueren evangelitzar a fidels d'altres religions i idiomes va encantar al papa Petrus Hispanus (Joan XXI), qui va felicitar públicament a Ramon en 1276.
El papa següent, Nicolau IV, va escoltar les exigències de Llull per a la convocatòria a una nova croada sobre territoris dominats pels musulmans, però el pontífex es va mostrar remís. L'estudiós va decidir, llavors, emprendre la seua pròpia croada personal, que ho portaria a Europa (Alemanya, França i Itàlia), Terra Santa, Àsia Menor i el Magrib. Li interessava en gran manera convertir als musulmans i jueus d'aquestes regions, per la qual cosa no dubtava a predicar en les portes de les mesquites i sinagogues, la qual cosa no sempre era rebut de grat pels fidels d'aquests temples.
Durant aquests viatges va escriure gran quantitat d'obres, destinades principalment a assenyalar els errors dels filòsofs i teòlegs de les altres religions. Va intentar fundar, així mateix, nous monestirs catòlics a les zones que visitava.
En 1286 Ramon Llull va rebre el seu títol de professor universitari (magisteri) per la Universitat de París. Un any després va viatjar a Roma per sotmetre a pontífexs i dignataris els seus projectes de reforma de l'Església, però, una vegada més, ningú ho va escoltar, perquè anava a sol·licitar finançament per a la Croada que ambicionava per poder convertir a tots els infidels de Terra Santa.
Veient que els seus precs no obtenien el ressò que esperava, va ingressar en 1295 en l'orde franciscà, per ventura pensant que un monjo veritable podria convèncer millor als prelats que un simple laic. Va ser acceptat en l'Ordre Tercera Franciscana, una de les tres branques fundades originalment pel Sant d'Assís, cridat Germà i Germanes de la Penitència.
En 1299, el seu antic deixeble, l'ara rei de Mallorca Jaume II ho va autoritzar a predicar en les mesquites i sinagogues del seu regne. Serà la primera vegada que Ramon Llull puga creuar els llindars dels temples per expressar les seues idees davant els cristians.
En 1305 va proposar la seua segona versió sobre com recuperar Terra Santa: el projecte Rex Bellator, d'unificació de les ordes militars sota el poder d'un príncep cristià, solter o vidu. La conquesta s'efectuaria partint d'Almeria, Granada, el nord d'Àfrica i Egipte, sota la protecció d'una flota. Sembla clar el paper que en tot això hauria de jugar el rei Jaume II d'Aragó, que acabava de conquistar Múrcia i que havia establert contactes per a mercaders de la Corona d'Aragó a Alexandria.
Rex Bellator (rei gurrer) pretendia la unificació de les ordres militars per a la reconquesta de Terra Santa.
Quomodo Terra Sancta recuperari potest (Document 10037, desembre de 1292), elaborat sota la impressió de la caiguda d'Acre. Ho va començar sent Papa Nicolau IV i ho va acabar amb Seu vacant. La proposta principal era la unificació de templers, hospitalaris, teutònics i cavallers de les ordres peninsulars sota un comandament únic i la creació d'una escola de missioners versats en llengües orientals.
Liber de Fini (Document 10522, abril de 1305); dedicat al nou Papa que acabaria sent Clement V. La conjuntura era la caiguda de Arwad i la captura de l'últim mariscal del Tremp, fra Dalmau de Rocabertí. L'estratègia ara es va concretar: la unificació de les ordres sota un Rex Bellator; l'expedició per la ruta Almeria, Ceuta, Nord d'Àfrica fins a Egipte i Jerusalem, recolzada per la flota i amb els almogàvers com a tropes de xoc. S'endevina clarament el protagonisme de Jaume II d'Aragó i del seu fill major, el príncip Jaume d'Aragó, que va renunciar al matrimoni i a la corona per vestir el mantell blanc i la creu vermella.
Liber de Acquisitione Terrae Sanctae (Document 11910, març de 1309), aparegut després de la caiguda del Tremp. Llull proposava ara dues vies per a la reconquesta de Terra Santa: al nord, els francesos amb els hospitalaris i al sud Jaume II amb les ordres peninsulars.
Finalment, gens es va dur a terme, excepte una expedició fracassada de Jaume II sobre Almeria.
Naixement i infància.
Llull va nàixer a Palma, en la època era la capital del Regne de Mallorca que el rei Jaume I acabava de conquerir.
Ramon era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, membres d'una important família de Barcelona. Segons Umberto Eco, el lloc de naixement va ser determinant per a Llull, doncs Mallorca era una «cruïlla en l'època de les tres cultures, cristiana, islàmica i jueva, fins al punt que la major part de les seves 280 obres reconegudes van ser escrites inicialment en mallorquí i en àrab»
Abans de casar-se, va ingressar en la cort del rei d'Aragó en qualitat de patge del seu fill segon Jaime, futur Jaime II de Mallorca. Aviat els nobles van ser conscients de la brillant intel·ligència de Ramon i ho van convertir en preceptor de l'infant don Jaime, fill de Jaime I d'Aragó.
El seu ascens en la cort d'Aragó va ser meteòric: va ser successivament senescal i majordom real de l'infant Jaime. Durant els seus anys en la cort, Ramon es va dedicar a portar una vida mundana, licenciosa i alegre, gaudint luxes amb gran ostentació i tenint enamoriscaments amb donzelles, fins i tot adulteris declarats. Sovint s'ha exagerat aquesta faceta de Llull para, per comparació, exaltar la seva posterior conversió mística.
Durant aquest període l'obra de Llull es redueix a cançons d'amor, picaresques i divertides, aptes per ser cantades pels trobadors (músics i poetes medievals).
Transformació.
Cap a 1267, als seus 30 anys, la vida de Ramon va sofrir una bolcada transcendental: ell mateix descriu com va tenir una sèrie de cinc visions de Crist crucificat en cinc nits consecutives. La profunda impressió que li van causar aquestes visions ho va portar a vendre les seves propietats i patrimoni per avançar l'herència de la seva dona i fills, als quals va abandonar per sentir-se cridat per Déu per predicar en els camins. La seva etapa de nou anys de formació teològica i moral va durar fins a 1275: a la Ciutat de Mallorca va conèixer i va comprar un esclau musulmà de qui es va servir com a mestre per aprendre l'àrab. Després es va retirar a una cova a la Muntanya Randa (Mallorca) on es va lliurar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar (encara laic) al monestir cistercenc de la Real on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia (tant islàmica com a catòlica).
Aquesta etapa fou una de les més relevants de la seua historia, va ser la causant de tantes consequències futures.
Aquesta etapa en la seua vida va englobar bastant anys en la seua vida, i fou una etapa molt intensa en el seu trajecte, i com a conseqüència aquestes parrafades:
En 1274 l'infant Jaume (que regnaria com Jaume II de Mallorca), antic alumne de Llull, ho va cridar al seu castell de Montpeller, on, sota el mecenatge del príncep, l'estudiós va poder escriure el seu Ars demostrativa ('L'art demostratiu'), obra que li va valer ser recompensat amb uns diners que va invertir immediatament en la construcció del monestir de Miramar a la seua illa natal. L'objectiu d'aquest monestir era ensinistrar missioners per cristianitzar als àrabs, ensenyant-los les tècniques missioneres, mètodes per desautoritzar la filosofia islàmica, ensenyament de l'àrab, etc.
La combinació exclusivament lul·liana d'estudis lingüístics i teològics perquè els missioners pogueren evangelitzar a fidels d'altres religions i idiomes va encantar al papa Petrus Hispanus (Joan XXI), qui va felicitar públicament a Ramon en 1276.
El papa següent, Nicolau IV, va escoltar les exigències de Llull per a la convocatòria a una nova croada sobre territoris dominats pels musulmans, però el pontífex es va mostrar remís. L'estudiós va decidir, llavors, emprendre la seua pròpia croada personal, que ho portaria a Europa (Alemanya, França i Itàlia), Terra Santa, Àsia Menor i el Magrib. Li interessava en gran manera convertir als musulmans i jueus d'aquestes regions, per la qual cosa no dubtava a predicar en les portes de les mesquites i sinagogues, la qual cosa no sempre era rebut de grat pels fidels d'aquests temples.
Durant aquests viatges va escriure gran quantitat d'obres, destinades principalment a assenyalar els errors dels filòsofs i teòlegs de les altres religions. Va intentar fundar, així mateix, nous monestirs catòlics a les zones que visitava.
En 1286 Ramon Llull va rebre el seu títol de professor universitari (magisteri) per la Universitat de París. Un any després va viatjar a Roma per sotmetre a pontífexs i dignataris els seus projectes de reforma de l'Església, però, una vegada més, ningú ho va escoltar, perquè anava a sol·licitar finançament per a la Croada que ambicionava per poder convertir a tots els infidels de Terra Santa.
Veient que els seus precs no obtenien el ressò que esperava, va ingressar en 1295 en l'orde franciscà, per ventura pensant que un monjo veritable podria convèncer millor als prelats que un simple laic. Va ser acceptat en l'Ordre Tercera Franciscana, una de les tres branques fundades originalment pel Sant d'Assís, cridat Germà i Germanes de la Penitència.
En 1299, el seu antic deixeble, l'ara rei de Mallorca Jaume II ho va autoritzar a predicar en les mesquites i sinagogues del seu regne. Serà la primera vegada que Ramon Llull puga creuar els llindars dels temples per expressar les seues idees davant els cristians.
En 1305 va proposar la seua segona versió sobre com recuperar Terra Santa: el projecte Rex Bellator, d'unificació de les ordes militars sota el poder d'un príncep cristià, solter o vidu. La conquesta s'efectuaria partint d'Almeria, Granada, el nord d'Àfrica i Egipte, sota la protecció d'una flota. Sembla clar el paper que en tot això hauria de jugar el rei Jaume II d'Aragó, que acabava de conquistar Múrcia i que havia establert contactes per a mercaders de la Corona d'Aragó a Alexandria.
Rex Bellator (rei gurrer) pretendia la unificació de les ordres militars per a la reconquesta de Terra Santa.
dijous, 26 de novembre del 2015
Més blogs!!
Per si us interesa, podeu culturitzar-vos un poquet més entrant en els blogs dels meus companys!
- Isabel de Villena (Jiani)
- Bernat Metge (Maria)
- Joan Martorell (Vishal)
- El Misteri d'Elx (Juan Miguel)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)